terça-feira, 7 de abril de 2020

«Imajina daitekeenaren mugak» [Los límites de lo imaginable]

[De Paul Beitia] Basakeriaren erdian eta, itxura guztien arabera, berari jarraituko dion krisi ekonomiko berri baten atarian, kosta egiten da imajinatzen nola aterako garen honetatik. Gero eta benetakoagoa da Jamesonek zioen hura: aiseago imajina dezakegula, alegia, munduaren amaiera, kapitalismoaren amaiera baino. Imajina daitekeenaren muga horiek, bistan da, kapitalismoaren erabateko nagustiasunaren ondorio dira.

Dominazio-formarik eraginkorrenetakoa da irudimen politikoa mugatzea: sinestaraztea gizarte kapitalista dela aukera politiko bakarra, perfektua ez izanda ere, imajina daitekeen eta posible den aukera bakarra dela. Hartatik kanpo ez dago beste aukerarik imajinatzerik eta gauzatzerik; beste aukera hoberik ez behintzat. «Errealismo kapitalista» deitu zion Mark Fisherrek, baina, funtsean, kosmobisio burgesa da, kapitalaren hegemonia kultural erabatekoa. (gedar.eus)

[CAS: En medio de esta barbarie y en vísperas de una nueva crisis económica que, según todos los pronósticos, le seguirá, cuesta imaginar cómo saldremos de esta. Cada vez se vuelve más real la frase de Jameson, esa que decía que es más fácil imaginar el fin del mundo que el fin del capitalismo. Los límites de lo imaginable son, evidentemente, consecuencia del dominio absoluto del capitalismo.

Limitar la imaginación política es una de las formas más efectivas de dominación: hacer creer que la sociedad capitalista, aunque no sea perfecta, es la única opción política, imaginable y posible. Más allá de ella no hay ninguna alternativa ni concebible ni realizable, al menos ninguna alternativa mejor. Mark Fisher lo llamó «realismo capitalista», pero se trata esencialmente la cosmovisión burguesa, la hegemonía cultural absoluta del capital.]